dimecres, 28 de maig de 2008

Trasplantament !!!

Avui dia 28 de maig la Marta ha estat trasplantada amb sang obtinguda de cordó umbilical.

El primer que cal en aquest moment és felicitar a tots els pares que heu fet donació del cordó umbilical dels vostres fills, a TOTS, gràcies de tot cor.
També volem agrair a tots els qui us heu mobilitzat i us heu fet donants de medul·la òssia , i com no dels que cada dia feu possibles les transfusions de sang que són tant necessàries pels malalts de leucèmia.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Dijous dia 29, de maig. Dia Zero més un...

He pogut parlar amb la Marta per telèfon, estava molt bé, i això em fa feliç. Passats els nervis i les angoixes prèvies al trasplantament, la seva veu era serena i desprenia una frescor d'alegria controlada que m'ha emocionat. La Marta té una il·lusió per viure que ara sembla renovada.

Sembla que ara els que l'envoltem estem en un núvol entre realitat i ficció. Quina màgia hi ha darrera les cèl.lules d'aquest cordó que canviaran la vida a la Marta...?

Anònim ha dit...

No seria just, que després d'aquests moment viscuts, no fessim una reflexió...
La Marta desde que va conèixer el seu diagnostic, ha estat atesa pel personal adscrit al Servei d'Hematologia Clínica de l'Hospital de la Vall d'Hebron, a ells, i a tots els qui d'alguna manera col·laboren en el tractament de la Marta, gràcies per tot el que feu, i sobretot per com ho esteu fent.

  ha dit...

És increible la força de la Marta, a sis dies del seu trasplantament amb tota la químio rebuda és capaç de riure i bromejar amb el seu estat. Aquesta força l'ha acompanyada des que li van dir el que tenia, que va ser una sorpresa absolutament inesperada...la setmana abans del diagnostic ella era ballant a una disco plena de gent i bacteris i amb simptomes de unes angines que no es curaven, i el cap de setmana següent a 48hores del diagnòstic, ja estava rebent la primera quimio...
Espero que no perdi aquesta alegria i intensitat de vida ja que estic segur que això età fent molt per la seva recureració, si més no, els hi està facilitant la feina als metges, que no é spoca cosa.

Xavier Miquel (tiet) ha dit...

Ja fa quatre setmanes del trasplantament i tot segueix el seu curs, la Marta amb una voluntat ferotge aguanta l’aïllament amb una dignitat impressionant. Ara per ara al marge d’algun símptoma com les nàusees i la manca de gana, els efectes secundaris estan mantenint-se força a ratlla. Cal dir que la paciència i coratge de la Marta, si ha de sumar el constant suport que està rebent dels pares i del germà. També hi ha un equip mèdic i assistencial, excel•lent que treballa, nit i dia pel benestar i la salut la Marta.
En resum l’estat de la Marta és molt bo, i esperem rebre bones noticies en breu, pel que fa que el cos de la Marta comenci a generar defenses a partir de la nova base de cèl•lules mare sanes.

marta ha dit...

Sóc la Marta, i he de dir q ja surto fora del hospital desde fa 50 dies i ademés curada!!!!!!!!!Només agrair a tothom, soretot la familia tot el recolzament que he rebut per part de tots i que ha sigut una lluita, i encara en queda, ha valgut la pena. Ara seré una persona amb tretze kilos menos, o sigui, q estare bonisima, jajajajaj; i sana. Molts petons!!!!!!!!!

El tiet més feliç del món... ha dit...

Felicitats!!! Marta estas guanyant la guerra i de passada ens estas donant una lliçó a tots els que t'envoltem.
Amb una actitud com la teva, la força que també hi ha en els teus pares i com no en el teu germà Marc, no és dificil fer-te costat.

És un plaer ser a prop teu per fer-te costat.

Creu-me de gran si puc vull ser com tu!!! I si perdo tretze quilos també estaré content...
Crec que soc el tiet més feliç i orgullós del món.
Gràcies "wapa".