dimarts, 14 d’octubre de 2008

...el relleu més esperat !!!

Avui és un dia molt feliç per mi, la Marta està tornant a brillar com abans de la seva malaltia. I creieu-me, la Marta quan brilla, ‘cega la vista’.
Aquesta tarda ens hem vist, a vingut a buscar el seu cotxe, després de tants mesos ja pot tornar a conduir. El seu estat és fantàstic i la seva salut millora cada dia, les analítiques són genials i l’equip mèdic està molt content amb la seva evolució.
Escric i tan content que els ulls se m‘omplen de llàgrimes, l’emoció que sento és indescriptible. La petitona Marta ens ha ensenyat un munt de coses a tots els que la coneixem i estimem.
Es moment de passar-li el relleu a ella per administrar aquest ‘blog’, Crida Solidaria va néixer de la necessitat de fer arribar un missatge de solidaritat arreu, i els fruits segur que arribaran.
La Marta s’ha pogut guarir pel gest d’uns pares que de forma altruista i anònima van donar la sang del cordó del seu fill. La mateixa Marta va escriure una carta que va donar la volta al món, i que segur va mobilitzar moltes persones cap als centres de donació. Tot això tindrà el seu fruit el dia que se salvi una vida gràcies a que un d’aquests donants pugui ajudar un malalt que necessiti una transplantament.
Crida-Solidaria vol continuar aquest esperit de lluita i de difusió que tant be caracteritza la Marta, per donar a conèixer la necessitat de les donacions, de medul•la, de sang de cordó... la leucèmia és pot curar en molts casos, i ara per ara, és a les nostres mans, les de TOTS, cal que hi hagin moltes més donacions per assegurar l’esperança dels qui la pateixen. Aquest cop si podem fer-hi alguna cosa, no cal ser ric, intel•ligent, ni tenir molt de temps lliure... només hem de tenir un bon cor i una mica de sensibilitat envers els demés... mireu els ulls de la Marta, valen una i un milió de donacions...
Estic doblement content, ja que la Marta, aquesta tarda m’ha dit que es ja està preparada per ocupar-se del ‘blog’ de Crida-Solidaria, així doncs, em retiro, content de passar el relleu a qui per descomptat te el protagonisme i qui ha de ser la imatge del ‘blog’. El tiet Xavier, es retira, ajudaré la Marta en el que calgui, des de darrere les cortines, seré en algun altre blog, en algun punt de la xarxa...
Em queda dir una cosa més, de les coses que he aprés aquest mesos, és fer de la por una aliada que m’ha fet anar endavant, i certament he anat endavant, m’he desprès de pors, inseguretats, i el fruit serà un nou fill o filla, un regal per mi, per la meva parella Pilar i el meu primer fill Àlex. Quan neixi aquest nedo, no cal dir que el cordó serà donat per que passi a sumar una esperança més per qui la necessiti. Els quatre, serem la família més feliç del món de poder-ho fer.
I ara si, Marta, el blog és teu!, lluita per ell com has lluitat per tu fins ara. Recorda, que els teus resultats i la teva lluita, poden i han de ser exemple i mirall de molts que el llegiran.

Xavier Miquel

1 comentari:

Anònim ha dit...

HOLA SOY AMIGA DE LA MARTA
YO SOLO KIERO PLASMAR EN ESTAS PALABRAS EL AGRADECIMIENTO QUE LE MEREZCO POR ENSEÑARNOS A TODOS A VALORAR LA VIDA DE OTRA MANERA YA K ELLA LA HA VISTO COLGANDO DE UN HILO,PERO SIEMPRE VIENDOLO TODO CON OPTIMISMO Y NUNCA NOS A FALTADO UNA SONSISA DE SU PARTE
A LUCHADO COMO UNA CAMPEONA, A LUCHADO CON FUERZA, VALENTIA,Y MADUREZ
Y A TENIDO SU RECOMPENSA RECUPERARSE COMO LO ESTA HACIENDO DIA A DIA
PARA MI MERECE UN GRAN RESPETO Y ADMIRACION
MARTA GRACIAS POR ILUMINARNOS NUESTRAS VIDAS CON LA TUYA
DE UNA AMIGA K T KIERE MUCHO
-------(NO DIRE KIEN SOY)-------