dilluns, 14 d’abril de 2008

Com s'obtenen les cèl·lules necessàries pel trasplantament? Possible orígen de les cèl·lules mare.

Aquesta Entrada és un extracte de la web de la Fundació Carreras.

Els progenitors hemopoètics o cèl·lules mare poden obtenir-se directament de la medul·la òssia, de la sang o bé de la sang de cordó umbilical.

A) Medul·la òssia
Les cèl·lules mare de la medul·la òssia s'obtenen mitjançant múltiples puncions en ambdues crestes ilíaques posteriors (ossos de la part posterior dels flancs)..Aquestes puncions s'efectuen a través de dos únics orificis a la pell sota anestèsia general. Encara que alguns casos poden realitzar-se sota anestèsia epidural, l'anestèsia general és recomanable ja que permet que el procediment sigui més còmode pel pacient i a més a més facilita el treball del metge. La duració habitual d'una aspiració de medul·la òssia és de 2 a 3 hores.

En tots els casos es reposen part del volum de sang extreta mitjançant una autotransfusió que s'administra durant el procediment. Per això, al donant se li una extracció de sang uns dies abans de l'aspiració de medul·la òssia. Aquesta sang es guarda convenientment identificada per a ser utilitzada el dia de la intervenció. D'aquesta forma s'evita exposar al donant a productes sanguinis no propis. Addicionalment, els donants reben ferro por via oral durant un parell de mesos. L'efecte secundari més freqüents que provoca la donació de medul·la òssia és un malestar en les zones de punció que pot persistir unes 24 hores i que es controla fàcilment amb analgèsics per via oral.

B) Sang perifèrica
En condicions normals la quantitat de cèl·lules mare que circulen en la sang és molt escassa. Però, és possible mobilitzar grans quantitats d'aquestes cèl·lules des de la medul·la cap a la sang des d'on poden ser recollides sense necessitat d'anestèsia general.

Per fer això possible, prèviament a la recollida, els donants han de rebre durant quatre o cinc dies una injecció diària de G-CSF. Aquest fàrmac, modalitat artificial d'una proteïna que es troba al cos de forma natural, és capaç de mobilitzar les cèl·lules mare de la medul·la òssia a la sang. La majoria dels donants toleren molt bé el G-CSF encara que pot crear molèsties com el cansament, mal de cap, mal d'ossos i músculs o símptomes semblants als de la grip. Aquests efectes secundaris són transitoris.

En el cas del trasplantament autogènic és el propi pacient el que rep el G-CSF i actua com "donant" de cèl·lules mare. En algunes ocasions és necessari administrar quimioteràpia juntament amb el G-CSF per facilitar la mobilització i recollida d'una quantitat adequada de cèl·lules mare.

Un cop cèl·lules mare s'han mobilitzat cap a la sang, es recullen mitjançant un procediment denominat afèresi. Les afèresis consisteixen en extreure sang del donant (o del pacient en el cas de trasplantament autogènic) a través d'una vena del colze. Aquesta sang es processa en una màquina que separa les cèl·lules mare i retorna els restants elements de la sang al donant a través d'una vena de l'altre braç . En el cas dels pacients, a vegades és necessari col·locar un catèter venós central per les afèresis (veure més endavant "Catèter Venós Central"). La duració d'una afèresis és d'aproximadament 3 hores. És un procediment ben tolerat, amb escassos efectes secundaris dels que cap destacar els formigueigs per ser freqüents. A diferència de l'obtenció de medul·la òssia, les afèresis es realitzen de forma ambulatòria i no es necessària la anestèsia general.

En el cas dels donants, 1 o 2 sessions d'afèresis solen ser suficients per obtenir una quantitat adequada de cèl·lules per a un trasplantament. Però, en els pacients pot ser necessari un major número de sessions. Una cop obtingudes, les cèl·lules mare de sang perifèrica poden administrar-se immediatament o ser congelades fins a la seva utilització (òbviament, en el cas de trasplantament autogènic, sempre es congelen).

Els progenitors de sang perifèrica s'utilitzen cada cop amb més freqüència per la seva major facilitat d'obtenció i per permetre una recuperació de la funció medul·lar més ràpida després del trasplantament. En l'actualitat a Espanya, pràcticament la totalitat dels trasplantaments autogènics i més del 70% dels trasplantaments al·logènics s'efectuen amb progenitors de sang perifèrica.
C) Sang de cordó umbilical
La sang del cordó umbilical conté de forma natural una gran quantitat de cèl·lules mare que poden ser utilitzades per a trasplantaments. Després del part, un cop tallat el cordó umbilical és possible recollir la sang que queda en el cordó i la placenta i que, en condicions normals, esdevindrien llençades. A continuació aquestes cèl·lules són criopreservades (congelades) per a la seva eventual utilització en un trasplantament.
Aquest procediment no comporta cap risc per a la mare ni pel nadó.
El principal inconvenient d'aquests progenitors és que, a pesar de l' elevada concentració de cèl·lules, el volum és petit, pel que la quantitat total de cèl·lules obtingudes no és suficient per a un receptor adult amb un volum corporal elevat. Per això, la utilització d'aquests progenitors queda limitat als nens i als adults amb un baix volum corporal.
Els cordons, després de superar un control de qualitat, s'emmagatzemen en Bancs de Cordó Umbilical especialitzats, en diferents centres a diferents països als quals poden ser sol·licitats per a un pacient en concret. Actualment, Espanya és el segon país del món en número de cordons emmagatzemats.

Que representa fer-se donant?

Fer-se donant vol dir prendre un compromís amb un mateix, i ser conscient que el pas donat endavant no hauria de ser revertit.
Per això abans de fer aquest pas tant important per la Marta i tants d’altres, us preguem que us hi penseu bé i valoreu present i futur del vostre compromís.
Això vol dir que si nos esteu preparats o teniu dubtes, cal que us prengueu el temps suficient per madurar la vostra decisió, informeu-vos de tot i adreceu-vos a la Fundació Carreras per sol·licitar la informació que us calgui.
Si la vostra decisió és no esdevenir donants de medul·la òssia, penseu que hi ha d’altres maneres de col·laborar, també a la Fundació Carreres podeu cercar informació en aquest sentit, i com no sempre sereu ben rebuts als centres de recollida de sang fixes i mòbils, més informació a http://www.bancsang.net
En cas que la decisió que hagueu pres sigui la de fer-vos donants, cal que us adreceu a un dels centres de recollida de sang i sol·liciteu els impresos que cal omplir amb les vostres dades personals. Fet això us realitzaran una extracció de sang que no te res d’especial en quan al procediment ni a la quantitat , si no en el destí, ja que aquesta mostra s’analitzarà per realitzar el tipatge del vostre HLA (Antigen Leucocitari Humà). Aquest HLA serà el que haurà de ser compatible entre donant i receptor. Passat un temps rebreu al vostre domicili la comunicació del REDMO (Registre de donants de medul·la òssia) que ja formeu part del col·lectiu de donants.
En aquest moment només us puc desitjar sort i que un dia rebeu la noticia que podeu salvar una vida. Jo fa més de deu anys que espero el moment. Les possibilitat de ser requerit són realment petites però cal recordar en tot moment el nostre compromís adquirit, i estar preparat per si calgués la nostra col·laboració.
Donació. El moment de la donació es la culminació de la nostra actitud com a donant. Tret d’aquest sentiment i anant a coses més pràctiques, que pot passar arribats a aquest punt. En el moment en que el/s registres de donants troben que el nostre HLA es susceptible de ser compatible amb un pel que hi ha una ordre de recerca oberta, es posaran en contacte amb nosaltres per, en primer lloc, preguntar-nos si estem disposats a ser donants, en cas afirmatiu, possiblement se’ns demani una o dues analítiques més per assegurar la nostra compatibilitat i correcte estat de salut per esdevenir donant.
Atès que pel donant és el moment més crític no explicaré el procediment jo mateix, si no que us emplaçaré a un nou POST específic extret directament de la Fundació Carreras on s’explica aquest punt.
Només us vull fer notar un detall d’extrema importància, en el moment en que ens confirmen com donants i iniciem aquesta fase, el pacient de leucèmia receptor, serà sotmès a un tractament quimioteràpic i radiològic molt important que el deixarà en un estat crític en espera de la nostra donació, si en aquest punt ens féssim darrera això significaria gairebé amb tota certesa la mort del receptor.